Diari ARA- Universitat o FP superior com a protecció social
Avui el fet de tenir alguna titulació superior redueix el risc de perdre renda o estatus social entre un 75% (en el cas de les carreres de ciències i enginyeria) i un 30% (en el cas de la FP superior). “Seria un error interpretar això com una necessitat d’apostar més per la universitat, perquè el que cal és fomentar la FP superior i també la FP de grau mitjà com a passarel·la cap a aquests estudis”, va remarcar el director de la Fundació Bofill, Ismael Palacín. “Els estudis superiors actuen com a escut, tot i que no et lliuren de la frustració per la crisi”, admet Palacín, i alhora destaca que, pel tipus d’alumnes que hi accedeixen, les titulacions de FP “ofereixen protecció als grups socials més vulnerables” i, per tant, són més necessàries.
Al mateix temps l’estudi detecta “problemes d’equitat” a l’hora d’aconseguir graduar-se en els estudis superiors. Unes diferències, però, que tenen menys a veure amb l’origen social de la família i molt més amb el nivell d’estudis dels pares. La màxima desigualtat es produeix en les enginyeries, on un alumne amb pares que tenen estudis superiors (sigui quina sigui la seva ocupació i estatus social a la pràctica) té quasi 15 vegades més probabilitats de graduar-se que els fills de pares sense estudis. En el cas de les ciències, aquestes diferències són de 9 a 1 i en carreres d’empresa o dret són del 8,6. Per això, Palacín va reclamar a les administracions “un esforç per augmentar les places i l’accessibilitat a la FP superior especialment, i també les beques universitàries” per contrarestar aquestes desigualtats.
L’estudi de la Fundació revela també que la formació permanent “no està funcionant com a segona oportunitat” per als catalans amb un nivell d’estudis inferior, ja que “els universitaris i professionals són els que acaparen” el 47,5% de tota aquesta formació permanent. En canvi, el 31% de la població que té estudis bàsics només fa el 17% de la formació cursada a Catalunya. És més, entre 2003 i 2009 només el 6% dels adults sense estudis, el 2% dels que tenen estudis bàsics i l’1% dels que tenen FP de grau mitjà van tornar al sistema educatiu per seguir formant-se. En canvi, el 19% dels llicenciats universitaris van optar per fer un màster. “Els més formats són els que més consumeixen formació permanent i això és perquè cal un canvi cultural que aposti per la formació al llarg de la vida”, apunta Celorrio.
